dilluns, 31 d’octubre del 2011

Els Panellets





Els panellets són uns pastissos petits, i de diverses formes, fets a base de massapà (ametlla molta i sucre) i altres ingredients que els donen un sabor i aroma característics. Són les postres típiques de la diada de Tots Sants a Catalunya, el País Valencià i Balears, juntament amb les castanyes, els moniatos o el vi dolç (típicament moscatell, mistela, vi de missa o vi ranci.
La base dels panellets és una barreja d'ametlles crues mòltes i sucre. Tots els tipus es couen al forn. Els més populars són els panellets de pinyons que estan fets de la base del panellet, arrebossada de pinyons i envernissats de clara d'ou, però també se n’elaboren de cafè, xocolata, coco, avellana, codonyat... tots amb la base de massapà pròpia del panellet.
Una mica d’història
Per Tots Sants els campaners havien de tocar a difunts tota la nit per tal que ningú no s'oblidés de resar per les ànimes del purgatori i pels fidels difunts. A la mitjanit veïns i feligresos s'apropaven a l'església i compartien amb els campaners fruits secs, galetes, dolços i vi dolç. D'aquest origen se n'ha derivat La Castanyada, festa en la qual es consumeixen els panellets i les castanyes cuites a la brasa del carbó. Es creu que l’origen més antic dels panellets segurament procedeix de la rebosteria àrab, per la seva composició a base d’ametlles i la influencia a tota la península d’aquella cultura.
Actualment els panellets han esdevingut productes molt populars consumits per totes les classes socials. Ja el 1807, segons explica el Baró de Maldà, eren molt populars i es venien al carrer; antigament es venien panellets i castanyes en unes parades situades al carrer de l'Hospital de Barcelona.
Avui en dia els panellets es compren a la pastisseria o es fan a casa, i es fa una festa per gaudir, en família o amics, d'aquests productes de tardor.
A casa, com cada any, els panellets els fa el pare, forner i pastisser de tota la vida, i que ara, a punt de fer 80 anys, segueixen sent perfectes i tant bons com quan en feia per vendre’ls. Encara recordo la cua de gent al carrer, com totes les diades, esperant per poder-ne comprar..

1 comentari: