Els Panellets

Els panellets són uns pastissos petits, i de diverses formes, fets a base de massapà (ametlla molta i sucre) i altres ingredients que els donen un sabor i aroma característics. Són les postres típiques de la diada de Tots Sants a Catalunya, el País Valencià i Balears, juntament amb les castanyes, els moniatos o el vi dolç (típicament moscatell, mistela, vi de missa o vi ranci.

La base dels panellets és una barreja d'ametlles crues mòltes i sucre. Tots els tipus es couen al forn. Els més populars són els panellets de pinyons que estan fets de la base del panellet, arrebossada de pinyons i envernissats de clara d'ou, però també se n’elaboren de cafè, xocolata, coco, avellana, codonyat... tots amb la base de massapà pròpia del panellet.

Una mica d’història

Per Tots Sants els campaners havien de tocar a difunts tota la nit per tal que ningú no s'oblidés de resar per les ànimes del purgatori i pels fidels difunts. A la mitjanit veïns i feligresos s'apropaven a l'església i compartien amb els campaners fruits secs, galetes, dolços i vi dolç. D'aquest origen se n'ha derivat La Castanyada, festa en la qual es consumeixen els panellets i les castanyes cuites a la brasa del carbó. Es creu que l’origen més antic dels panellets segurament procedeix de la rebosteria àrab, per la seva composició a base d’ametlles i la influencia a tota la península d’aquella cultura.

Actualment els panellets han esdevingut productes molt populars consumits per totes les classes socials. Ja el 1807, segons explica el Baró de Maldà, eren molt populars i es venien al carrer; antigament es venien panellets i castanyes en unes parades situades al carrer de l'Hospital de Barcelona.

Avui en dia els panellets es compren a la pastisseria o es fan a casa, i es fa una festa per gaudir, en família o amics, d'aquests productes de tardor.

A casa, com cada any, els panellets els fa el pare, forner i pastisser de tota la vida, i que ara, a punt de fer 80 anys, segueixen sent perfectes i tant bons com quan en feia per vendre’ls. Encara recordo la cua de gent al carrer, com totes les diades, esperant per poder-ne comprar..

La Sardana

La dansa nacional de Catalunya

Monument a La Sardana, a Montjuich, obra de Josep Cañas

La dansa circular en la Mediterrània:

Els primers testimonis gràfics de danses de les terres mediterrànies s'han trobat en representacions de balls en els que els dansaires es donen les mans i mouen els peus, ja sigui en forma lineal o en forma circular: etruscs, ibers i altres pobles antics foren els qui ens han llegat relleus, pintures, escultures i ceràmiques que ho confirmen.  Però la primera descripció escrita fou la que va donar Homero en la seva Ilíada: “Ballaven solters i solteres formosos, les mans d’uns agafades a les mans dels altres. Amb els peus entrecreuats, es movien amb tal lleugeresa, com quan un terrissaire amb la ma al torn, proba de fer-lo rodar... Al costat de tan atractiva dansa, havia molta gent que es delectava amb aquest ball".

La sardana és una dansa popular catalana i és el ball nacional de Catalunya. Es balla fent una rotllana. La formació musical que acompanya les sardanes és típica de Catalunya i s'anomena cobla.
No hi ha cap nombre concret de balladors per poder ballar una sardana. Normalment es ballen formant parelles home-dona, mirant cap al centre de la rotllana. Les sardanes no són un ball excloent, és a dir, les pot ballar tothom qui ho desitgi i els balladors no cal que tinguin parella per poder entrar en una rotllana. A més, poden entrar-hi en qualsevol moment de la sardana.
La sardana té només dos passos principals, anomenats curts i llargs. Cada successió d'aquests compassos iguals s'anomena tirada, Així doncs, les tirades de curts i llargs es van alternant fins arribar a completar 7 o 10 tirades en total (10 en el cas de la sardana de tiratge empordanès i 7 en la de tiratge reduït). Hi ha diferents tipus de sardanes, encara que els principals són:

-  Sardana de concert: És una sardana que no està pensada per ser ballada, només per escoltar-la. Normalment es toquen dues tirades de curts i dues de llargs.
-  Sardana coral: És un tipus de sardana que es pot cantar, és a dir, que algun autor o poeta ha escrit una poesia per ser cantada amb la música d'una sardana. Aquesta sardana pot ser cantada per una coral sola o acompanyada per una cobla.
-  Sardana obligada: És un tipus de sardana on hi ha un instrument que fa de solista. Els més habituals que poden fer de solista són la tenora, el tible, el fiscorn i el flabiol. Vindria a ser el mateix que quan hi ha un solista en una orquestra simfònica que toca, per exemple, un concert per a violí i orquestra de Vivaldi.

Com ja us explicava a l'inici del text, és una formació instrumental típica de Catalunya. Els seus orígens es remunten a una formació antiga que es deia tres quartants (o antiga cobla de ministrers) i el formaven tres músics que tocaven quatre instruments: el sac de gemecs, la tarota i el flabiol i tamborí. Aquesta formació musical medieval es va ampliar i va donar lloc a la cobla moderna, tal i com la coneixem nosaltres avui en dia.

La cobla actual, normament la formen 11 músics que toquen 12 instruments. Alguns d'aquests instruments són originaris i típics de Catalunya i altres s'utilitzen en diferents formacions com bandes, orquestres simfòniques, rock, jazz... És a dir, que podríem dir que la cobla fusiona instruments de diferents cultures per crear una cultura musical pròpia.
Els instruments de la cobla moderna que són típics de Catalunya han evolucionat d'antics instruments medievals que hi havia a Catalunya durant l'Edat Mitjana. La resta, els que no són típics, han estat incorporats des d'altres formacions. Per tant, podríem classificar els instruments musicals de la cobla segons el seu orígen:

Instruments de la cobla típics de Catalunya: Flabiol i tamborí (tocats pel mateix músic), Tenora (n'hi ha 2), Tible (n'hi ha 2), Fiscorn (n'hi ha 2); i instruments de la cobla no típics de Catalunya: Trompeta (n'hi ha 2), Trombó, i Contrabaix.

Si voleu gaudir de com sonen tots plegats:



   Cobla Principal de La Bisbal - Bell Penedès

dansairesdelpenedes.cat 

La sardana, de Lluís Maria Xirinacs; disseny de Montserrat Jornet

11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya

L'onze de setembre

En Homenatge als Patriotes, Màrtirs i Herois,
que l'11 de Setembre de 1714 sacrificaren la seva vida per la Llibertat de Catalunya

"Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap Traïdor,
fins perdent nostres Banderes, serà l'Urna de l'Honor" 
Poema de Frederic Soler (1839-1895)

Castells i castellers

badalona.cat

Els castells són les torres humanes que es construeixen tradicionalment, des de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al segle XVIII), al Camp de Tarragona, i que després es van estendre cap al Penedès, i durant el segle XX per tot Catalunya, Catalunya del Nord i les Illes Balears, especialment a partir dels anys 80.

Un casteller és una persona que forma part d'una colla castellera, on intervenen desenes o centenars de persones amb l'objectiu d'aixecar diferents construccions humanes, sense cap ajuda mecànica, de diversa complexitat i que han arribat a tenir fins a deu pisos d'alçada.

Orígens: Hom suposa l'origen dels castells, tal com s'entenen avui dia, en l'antic Ball dels Valencians, un dels que es realitzava en l'entorn de les processons religioses. Aquests balls finalitzaven amb una figura constituïda per l'aixecament d'una construcció humana, que amb el temps va anar agafant importància i alçada, fins a independitzar-se del ball. Al segle XV ja es feien les moixigangues, balls també amb construccions humanes, de les quals és reminiscència la Muixeranga d'Algemesí. Al segle XVIII la seva popularitat s'estengué fins al sud de Catalunya on eren practicades al Camp de Tarragona i comarques dels voltants, on les colles participaven en les festivitats de les viles.

Des del 16 de novembre de 2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.  

http://ca.wikipedia.org/wiki/Castells

oglobo.globo.com

Trobada de castellers

Pujada d'un pilar de 4 a les escales de la catedral de Girona

Hem caigut i caurem moltes vegades,
però sempre ens tornarem a aixecar...!!