Els Panellets

Els panellets són uns pastissos petits, i de diverses formes, fets a base de massapà (ametlla molta i sucre) i altres ingredients que els donen un sabor i aroma característics. Són les postres típiques de la diada de Tots Sants a Catalunya, el País Valencià i Balears, juntament amb les castanyes, els moniatos o el vi dolç (típicament moscatell, mistela, vi de missa o vi ranci.

La base dels panellets és una barreja d'ametlles crues mòltes i sucre. Tots els tipus es couen al forn. Els més populars són els panellets de pinyons que estan fets de la base del panellet, arrebossada de pinyons i envernissats de clara d'ou, però també se n’elaboren de cafè, xocolata, coco, avellana, codonyat... tots amb la base de massapà pròpia del panellet.

Una mica d’història

Per Tots Sants els campaners havien de tocar a difunts tota la nit per tal que ningú no s'oblidés de resar per les ànimes del purgatori i pels fidels difunts. A la mitjanit veïns i feligresos s'apropaven a l'església i compartien amb els campaners fruits secs, galetes, dolços i vi dolç. D'aquest origen se n'ha derivat La Castanyada, festa en la qual es consumeixen els panellets i les castanyes cuites a la brasa del carbó. Es creu que l’origen més antic dels panellets segurament procedeix de la rebosteria àrab, per la seva composició a base d’ametlles i la influencia a tota la península d’aquella cultura.

Actualment els panellets han esdevingut productes molt populars consumits per totes les classes socials. Ja el 1807, segons explica el Baró de Maldà, eren molt populars i es venien al carrer; antigament es venien panellets i castanyes en unes parades situades al carrer de l'Hospital de Barcelona.

Avui en dia els panellets es compren a la pastisseria o es fan a casa, i es fa una festa per gaudir, en família o amics, d'aquests productes de tardor.

A casa, com cada any, els panellets els fa el pare, forner i pastisser de tota la vida, i que ara, a punt de fer 80 anys, segueixen sent perfectes i tant bons com quan en feia per vendre’ls. Encara recordo la cua de gent al carrer, com totes les diades, esperant per poder-ne comprar..

Llonguet

gastroteca.cat

El llonguet es un pa artesà típic de Catalunya; és petit, d'uns 100 grams, ovalat i amb un solc tot al llarg en la seva part superior. Actualment ja no se'n troba a gaires forns, i dels que hi ha, pocs són autèntics llonguets.

S'elabora amb pasta de pa normal, però el secret del perquè queda diferent la molla és la forma en que es treballa la pasta, que es plega d'una manera concreta fins fer-ne una barra i després de deixarla reposar, es torna a repetir el mateix procés per segona vegada deixant reposar la pasta un altre cop el temps necessari abans de tallarla a trossos; cada tros és un llonguet, que abans d'enfornar-lo se li fa un petit tall al mig perquè grenyi. S'ha de coure a temperatura alta i poca estona, raó per la que abans era el primer que s'enfornava després de cremar els costals o la llenya; i he dit 'abans' perquè ja quasi no queden forns que cremin llenya.

Fa molts anys el pa es pesava, i si no arribava ben bé al pes que havía de fer la peça, es posava un trosset de pa per complementar, però això va anar variant, i més cap aquí la torna era un llonguet o un crostó de coca d'oli o de forner amb sucre, pinyons i anís, cosa que molts i moltes ja esperàven i que abans d'arribar a casa ja s'havien crospit.
Parlo amb propietat perquè el meu avi, el mau pare i un tiet han esta forners tota la vida, i jo he crescut entre sacs de farina.

Com es plega la pasta per fer llonguets 

Pa amb tomàquet

flickr.com

El pa amb tomàquet és una de les preparacions més característiques i originals de la cuina catalana,  i que forma part del seu Corpus Culinari. Alguns diuen que es pot considerar el plat insígnia de la cuina catalana. Consisteix en una llesca de pa sucat amb mig tomàquet madur i amanit amb oli d'oliva i sal. Tradicionalment, menjat amb una arengada a sobre, era un àpat de pagès. Es pot acompanyar amb botifarres, fuet, formatges, anxoves o un altre peix adobat, o verdures rostides a la graella com l'escalivada, però el que amb els anys s'ha convertit en el més popular és el pa amb tomàquet i pernil.
La base original solien ser les llesques de pa de pagès, però a l'actualitat s'utilitza també pa de barra o qualsevol altre tipus de pa.
El pa amb tomàquet ha assolit un cert reconeixement a Espanya com a "plat català".

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pa_amb_tom%C3%A0quet

...i si torrem les llesques i abans de sucar-lo amb tomàquet hi freguem un all... és excel·lent!!

    Pa amb tomaquet - Toti Soler/Cinta Massip

Poema del nostre estimat Miquel Martí i Pol

escriptors.cat

El pa amb tomàquet.

Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;

pa de pagès si pot ser,
que és més saborós que els altres,
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.

Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;

pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana,
que els osonencs en això
tenim molta nomenada.

Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per comparitr el que mengem
i fer petar la xerrada

que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
i el menjar, si és compartit,
resulta més agradable.

Miquel Martí i Pol