11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya

L'onze de setembre

En Homenatge als Patriotes, Màrtirs i Herois,
que l'11 de Setembre de 1714 sacrificaren la seva vida per la Llibertat de Catalunya

"Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap Traïdor,
fins perdent nostres Banderes, serà l'Urna de l'Honor" 
Poema de Frederic Soler (1839-1895)

Castells i castellers

badalona.cat

Els castells són les torres humanes que es construeixen tradicionalment, des de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al segle XVIII), al Camp de Tarragona, i que després es van estendre cap al Penedès, i durant el segle XX per tot Catalunya, Catalunya del Nord i les Illes Balears, especialment a partir dels anys 80.

Un casteller és una persona que forma part d'una colla castellera, on intervenen desenes o centenars de persones amb l'objectiu d'aixecar diferents construccions humanes, sense cap ajuda mecànica, de diversa complexitat i que han arribat a tenir fins a deu pisos d'alçada.

Orígens: Hom suposa l'origen dels castells, tal com s'entenen avui dia, en l'antic Ball dels Valencians, un dels que es realitzava en l'entorn de les processons religioses. Aquests balls finalitzaven amb una figura constituïda per l'aixecament d'una construcció humana, que amb el temps va anar agafant importància i alçada, fins a independitzar-se del ball. Al segle XV ja es feien les moixigangues, balls també amb construccions humanes, de les quals és reminiscència la Muixeranga d'Algemesí. Al segle XVIII la seva popularitat s'estengué fins al sud de Catalunya on eren practicades al Camp de Tarragona i comarques dels voltants, on les colles participaven en les festivitats de les viles.

Des del 16 de novembre de 2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.  

http://ca.wikipedia.org/wiki/Castells

oglobo.globo.com

Trobada de castellers

Pujada d'un pilar de 4 a les escales de la catedral de Girona

Hem caigut i caurem moltes vegades,
però sempre ens tornarem a aixecar...!!

Pep Guardiola, Medalla d'Or del Parlament de Catalunya

  pais petit ( lluis llach i ocults )
fotolog.com    

Josep Guardiola i Sala, més conegut com a Pep Guardiola (Santpedor, Bages, 18 de gener de 1971) és un exfutbolista i entrenador de futbol català. Ha estat un dels migcampistes més valorats del Futbol Club Barcelona, on actuà de cervell del dream team blaugrana, tot i que més tard també jugà en altres equips. Des de la posició de centrecampista defensiu, Guardiola, dotat d'una bona tècnica, organitzava l'equip, distribuïa el joc i marcava el ritme dels partits segons convenia. Actualment (i per tercer any consecutiu) exerceix d'entrenador del primer equip del Futbol Club Barcelona, amb el qual aconseguí un triplet històric la temporada 2008-2009 (Copa del Rei, Lliga i Copa d'Europa), en el seu primer any com a màxim responsable tècnic, i que acabaria fent un històric sextet en ampliar-lo en la següent temporada amb la Supercopa d'Espanya, Supercopa d'Europa de futbol i el Campionat del Món de Clubs de futbol

Ha jugat 47 vegades amb la selecció espanyola i ha estat també el capità de la selecció catalana durant molts anys.

Tercer fill de Valentí Guardiola i de Dolors Sala, la seva fama de gran futbolista es va començar a forjar a La Salle de Manresa. Era el preferit a l'hora de formar els equips a l'hora del pati, ja que el seu equip guanyava sempre. Tot i que físicament era dèbil, tècnicament era molt bo. El primer gran ídol futbolístic de Guardiola va ser Michel Platini, del qual tenia una foto a l'habitació. Les veus de la seva qualitat van arribar fins a Antoni Marsol i Ramon Casado, tècnics del Club Gimnàstic de Manresa. El pas del Nàstic al Barça va ser gairebé casual: el seu pare, Valentí, va omplir una butlleta d'un diari esportiu per fer una prova, i tot i que d'entrada no va obtenir cap resposta positiva, un dia (i en bona part per la gran insistència d'Oriol Tort) el Barça va oferir-li d'anar a viure a la Masia per seguir la seva formació al planter del club blaugrana.

L'any 2011 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya pel seu "èxit aconseguit com a entrenador i per transmetre valors com l'esportivitat, el treball en equip, l'esforç i la superació personal"

Té la sang blau grana i cuatre barres al cor




"el meu país és tant petit que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí"

'Si ens llevem ben d'hora i penquem, som un país imparable'  

Felicitats, Pep! 

Festes d'Olot. La Garrotxa

coneixercatalunya.cat

Festes del Tura

Les festes del Tura són les festes Majors d'Olot. El seu nom prové de la patrona de la ciutat, la Verge del Tura, i es celebren pels volts del dia 8 de setembre.
És una de les festes majors estivals més concorreguda de Catalunya i es caracteritza pel gran nombre d'actes i concerts a l'aire lliure. Cal destacar que a diferència de la majoria de festes majors de ciutats mitjanes, les Festes del Tura es desenvolupen íntegrament dins de la ciutat, sobretot al casc antic.
Potser l'acte més tradicional de tots és el ball de gegants, nans i cavallets a la Plaça Major de la vila, que coincideix sempre amb el dia 8 de setembre. Els gegants d'Olot, el Gegant i la Gegantessa, encapçalats pel Cap de Lligamosques són sens dubte les figures més representatives de les Festes del Tura.
Pel que fa a les activitats nocturnes, destaca la Turinada que està esdevenint la festa nocturna més multitudinària, esbojarrada i popular. Aquesta és una festa/rua que travessa el centre d'Olot acabant al carrer del Tura, on se celebra el Ball de l'Hora, comprimit per la multitud, amb molts decibel·lis, aigua i globus gegants. Tot i no dur gaire més de 15 edicions la Turinada s'està consolidant com una autèntica tradició olotina.
Els Gegants d'OlotEls gegants, nans i cavallets, juntament amb la resta de la faràndula (l'Àliga Vella, l'Àliga Nova, el Bou, El Drac del Carme, el Pollastre, el Conill amb els dos Conillets, la Vaca, el Gat i el Porc i el Xai) són en diverses ocasions d'aquestes dates els protagonistes en els diversos cercaviles que volten pels carrers d'Olot.
Altres actes que tenen lloc durant aquests dies son: sardanes, concerts de música, "La Batalla de les Flors" -desfilada de carrosses i batalla de confeti-, competicions esportives, curses de braus, els correbous, el correfoc a càrrec de Pim Pam Pum Foc i, darrerament, els "encierrus".
Una bona mostra de la participació ciutadana a les propostes festives són també: el Ball de l'Hora, la Turinada, l'Estirada de corda o el concurs de Llançament de Pinyol d'Oliva.
Les festes del Tura es clouen cada any amb una gran exhibició pirotècnica seguida de nou pel tradicional Ball dels Gegants, amb espelmes, a la plaça Major.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Festes_del_Tura

Enllaços externs: http://joventutiesports.olot.cat/festes/

El ball dels gegants

El ball dels nans





El ball dels cavallets

Temps de "La Festa Major"

naciodigital.cat

emillamola.com

Una festa major és la festa més important de cada barri, poble, vila o ciutat. Típicament commemora un fet important de la seva història o tradició, com ara la seva fundació. Aquesta festa pot ser alhora una festa patronal, o siga una festa en honor a un sant patró o santa patrona. Sovint, quan no s'escau en estiu, hom celebra una segona festa major en aquesta època de l'any.
Les festes majors són el punt de trobada d'una comunitat local que es reuneix anualment a l'entorn d'uns escenaris comuns –la plaça, el cafè o l'església– i que afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics compartits.
Les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle XIII. Al segle XIV la prodigalitat en les despeses féu que moltes constitucions de bisbats limitessin als clergues el nombre de convidats a l'àpat de festa major. Ferran II, en una pragmàtica del 1487, prohibí que es fessin despeses superiors a deu sous per cada foc, però aquesta fou derogada l'any següent, a petició dels pagesos, que negociaren amb el rei la interpretació de la sentència arbitral de Guadalupe i que al·legaven el costum de rebre, per les festes majors, els amics i els parents.
TradicionsSolen durar tres dies (que a moltes ciutats i viles hom fa coincidir amb les fires), el primer dels quals hom considera feriat, i se sol intentar fer coincidir amb un cap de setmana.
Entre els actes religiosos, han estat o són tradicionals les vespres o completes a la vigília, l'ofici solemne, amb un orador invitat per al sermó i la processó (sovint amb gegants i nans), acompanyats, tots, per música de banda.
Entre els actes profans, cercaviles, balls a l'envelat o en un teatre (on també se celebren concerts i representacions teatrals o líriques), balls de sardanes o de danses tradicionals, a la plaça, cóssos amb divertiments infantils (com la sortija, salts amb sacs o trencar l'olla), toros o corre-bous, competicions esportives, focs d'artifici, correfocs, diables, castells, fires (cavallets, tir al blanc, autos de xoc, etc.), etc. La corporació municipal presideix els actes més solemnes. Hom enrama o adorna amb garlandes els carrers, i a la majoria de les cases es fa un gran àpat, al qual són convidats parents i amics forans. Hom acostuma a estrenar vestits.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Festa_major                                                                                        guiamanresa.com

Si voleu conèixer molts gegants:
http://gegants.weebly.com/index.html

Ia i Batiste

IA I BATISTE

Duet nascut als anys setanta, compost per Josep Maria (Ia) Clua i Jordi Batiste. La seva música és molt innovadora al seu moment, i beu tant de la tradició de la cançó com de les noves tendències alternatives i progressives del rock. La seva trajectòria està marcada per l'àlbum CHICHONERA'S CAT (1975). Tant Ia Clua com Jordi Batiste tenen sòlides carreres com solistes.

Ia i Batiste es forja el 1972 quan Ia Clua i Jordi Batiste decideixen ajuntar les seves experiències musicals. Clua representa la poesia i el lirisme i prové de la tradició de la cançó (havia començat el 1968 amb el grup Dos+Un). Per la seva part, Batiste és la rauxa i la innovació: comença als quinze anys amb la formació Els tres tambors, per anar a parar a la Companyia S.L., el grup que acompanya les primeres actuacions del galàctic Sisa. Però Jordi Batiste és l'ànima del projecte Maquina!, grup pioner de música underground i progressiva a l'Espanya de final dels anys 60, amb repercussió a nivell europeu.

UN GRAN DIA (1972) és el primer treball del grup, una mescla anàrquica però suggestiva de poesia i electricitat, entre la nova cançó catalana i la música experimental i progressiva del moment, d'arrel anglosaxona. El duet enregistra indistintament en català i anglès.

Joan Manuel Serrat els produiex CHICHONERA'S CAT (1975), que esdevé un dels àlbums més importants de la música progressista del país a la dècada dels any 70. Una visió poètica de la realitat, amb apunts dolços i multicolors, un mostrari de delicades i minúscules obres d'art. Un àlbum que es defineix per "Bon dia, lluna", "El noi i la cançó" i "Ocells", però sobretot per "El gessamí i la rosa", el poema de Josep Carner musicat per Ia Clua. El duet es dissol després d'aquest àlbum, en el seu millor moment.

Amb la inesperada acceptació de les reedicions del duet, Ia i Batiste tornen als escenaris i enregistren el disc EN DIRECTE (1993), recull de les seves actuacions a l'Espai de Barcelona amb la col·laboració de representants de les noves generacions del rock català.

Al cap de tres anys publiquen ESFERA MALHEUR (1995), que presenten en un memorable concert el dia de Sant Jordi a sobre d'una Golondrina del port de Barcelona, que va navegant tot el dia amb desenes de convidats a bord com Serrat, la Dharma o Carles Benavent. També actuen com a convidats en el concert de l'Elèctrica Dharma al Palau Sant Jordi. Aquell mateix any el grup es torna a dissoldre i des de llavors tant Ia Clua com Jordi Batiste han seguit per separat amb les seves respectives carreres musicals.
http://www.icatfm.cat/

(Una cançó plena de records) 

M'he trobat enamorat de tu

bo i mirant-te a través del sifón

com una finestra inversemblant

tu eres una imatge de verd clar

i les bombolles eren com ocells.

Era tan bonic aquell moment,

tu mirant-me, neta i transparent,

que un quadre s'ha format.

Com una reina tu eres d'aquell món

i les bombolles eren com ocells.

I és que les lletres de la marca del sifón

i l'efecte casual que té la refracció

han col·locat una gran corona

sobre el teu cap:

sifons de Martorell.

Les lletres de la marca del sifón

de Martorell S.L.

Ens hi hem adherit

El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social.

Davant d’això, les persones, entitats i centres educatius sotasignats (nosaltres també)

AFIRMEM:
•Que l’escola catalana és un model educatiu consolidat, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i que fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
•Que la immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües.
•Que aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal•liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte al castellà, en diferents àmbits.
•Que l’actual model d’escola és el resultat dels esforços de tota la societat, especialment de la comunitat educativa, que amb un consens absolut entorn del model lingüístic, i amb la implicació de pares, mares i del professorat, ha treballat diàriament per tenir una escola catalana, democràtica i de qualitat.
•Que amb l’arribada d’un nombre important de famílies nouvingudes durant la primera dècada del segle XXI, aquest model d’escola ha ajudat a mantenir la cohesió social del país i s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i joves de les darreres onades immigratòries. A més, situa un nou escenari de multilingüisme que afavoreix l’excel•lència en la competència comunicativa.
SUBRATLLEM:
•Que la immersió lingüística ha de continuar essent un dels principals actius per aconseguir una societat cohesionada, en què no hi hagi separació entre comunitats ni discriminacions de cap mena.
•Que les sentències del Tribunal Suprem espanyol amenacen aquest model d’escola i de societat i obren la porta a demandes interessades que poden posar en perill la cohesió social de Catalunya.
•Que cal actuar contra aquestes agressions de manera positiva, reforçant el model d’escola catalana i millorant la seva eficàcia per garantir un bon coneixement de les llengües oficials que possibiliti l’ús del català en els àmbits socials, econòmics i culturals.
EN CONSEQÜÈNCIA:
•Rebutgem les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra l’escola catalana i les demandes que les han inspirades.
•Fem una crida a continuar reforçant el model d’escola catalana i a lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la nostra cultura i la nostra cohesió social.
•Animem les persones, les entitats i tota la comunitat educativa a comprometre’s de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.

http://www.somescola.cat/www/somescola/ca/manifest.html