"El poema és una mena de partitura, oberta per tant a moltes interpretacions possibles: si és tan tancada que només permet una interpretació, significa que es llegirà només una vegada i s´oblidarà. Continuant amb el símil musical, el lector no és l´equivalent de la persona que escolta un concert, sinó que el lector és el músic que interpreta aquesta partitura. L´instrument del lector és la seva sensibilitat, la seva cultura, els seus sentiments, el seu estat d´ànim, les seves frustracions, les seves pors, el seu passat …"
Joan Margarit. Noves cartes a un jove poeta.
.............................................................
flickr.com CATALÀ
Català, que em duus
i em dones quelcom
per saber esperar...
Català, que em duus
cap a l’amor que jo vull;
Català, que em tens
entre les teves pedres;
Català, ah! el que desitjo,
aquella a qui estimo
Què més a prop
si tan lluny estic
d’allò que és teu
per acostar-nos!
Lagtal, 31 de maç de 1976
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada