biosfera.cat
L’ idioma no és una arma.
La bandera està bé, porta un pal coronat amb un punxó. La bandera porta castells, torres, canons, banderes i lleons, espases... la bandera juga amb tot el militar, la bandera és guerrera; només es doblega quan està de dol, només així està trista.
Però l’ idioma no desitja res, no li falta res, té i inventa gestos per entendre’s, adquireix segon a segon noves persones en les que expandir-se , té cervells en els que es multiplica i s’enriqueix, negocia importacions i exportacions per a un balanç exquisit i sense núvols en el futur. L’ idioma està per sobre dels parlants, i els parlants s’haurien de limitar a parlar, no a utilitzar els uns sobre els altres.
Sóc castellanoparlant i tracto de pensar en el moment en què els llatins ens van obligar a parlar el seu idioma en aquestes contrades, em faig càrrec del sofriment i tortura que representaria, i en l’alliberament d’aquesta tortura van sorgir els nostres idiomes, no un sol idioma; no tornem a caure en la mateixa història, “l’ idioma de l' imperi”, per això a cadascú la seva parla, i allà on vagis aprèn l’ idioma que hi hagi.
M’avergonyeixo que s’empri el meu idioma per subjugar al català o qualsevol altre idioma. L’ idioma no és una ama, és una part important de la nostra ànima i la nostra essència on vivim. El meu idioma és increïble, però no val res quan atempta contra un altre.
Lagtal, 10/09/2011
Escrit original:
El idioma no es un arma.
La bandera está bien, lleva un palo, un remate duro o un pincho apuntado. La bandera lleva castillos, torres, cañones, banderas y leones, espadas, la bandera juega con lo militar, la bandera es guerrera, solo se dobla cuando está de luto, solo allí está triste.
Pero el idioma no desea nada, no le falta nada, posee e inventa gestos para entenderse , adquiere segundo a segundo nuevas personas en las que extenderse, tiene cerebros en los que multiplicarse y enriquecerse, negocia importaciones y exportaciones para un balance exquisito y sin nubes en el futuro. El idioma está por encima de los parlantes, y los parlantes se debieran limitar a parlarlo, no a utilizar los unos sobre los otros.
Soy castellanoparlante y trato de pensar en el momento en que los latinos nos obligaron a hablar su idioma en estos lares, me hago cargo del sufrimiento y tortura que representaría , y en la liberación de esa tortura surgieron nuestros idiomas, no un solo idioma; no volvamos a caer en la misma historia, "el idioma del imperio" por eso a cada cual su habla, y donde vayas aprende en el idioma que haya.
Me avergüenzo de que usen mi idioma para sojuzgar al catalán o a cualquier otro idioma. El idioma no es un arma, es una parte importante de nuestro alma y nuestra esencia en donde vivimos. Mi idioma es increíble, pero no vale nada cuando atenta contra otro.
Lagtal, 10/09/2011
En nom del respecte i de la pluralitat, gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada